La mare del mar

Sóc la mare del mar,
sóc mare d’aigua i de sal.
A cada onada, mare desesperada,
temo que el meu fill vulgui marxar.

Sóc la mare del mar,
Sóc mare d’alga i corall.
Ploro tempestes, crido trons, trenco els horitzons
Si veig que algú li està fent mal.

Oh, fill meu, no et mereixes el dolor que sents
quan et tenyeixen de negror els vaixells.
Oh, mar meu, t’han intoxicat, contaminat, t’han pres el blau, la llum, la fe, el compàs.
Però has de ser fort, que ja saps que després de la tempesta ve la calma.

Sóc la mare del mar,
Sóc la mare del més gran mirall.
On les gavines presumides es miren.
On la lluna estampa el seu brillar.

Oh, fill meu, no et mereixes el dolor que sents
quan et tenyeixen de negror els vaixells.
Oh, mar meu, t’han intoxicat, contaminat, t’han pres el blau, la llum, la fe, el compàs.
Però has de ser fort, que ja saps que després de la tempesta ve la calma;
sempre ve la calma.

Sóc la mare del mar,
Sóc mare de profunditats.
I de pregons secrets colgats dins la fosca.
Sóc la mare de la immensitat, mare de la immensitat, mare de la immensitat.