Ulls verds

Voldria ser poeta per dir-te com t’estimo.
Per convertir mes llàgrimes en versos i en cançons.
Per prendre i oferir-te els boscos, les estrelles,
les ones i les coses més belles d’aquest món.

Ulls verds de mirada tendra
que no puc aconseguir.
Qui pogués els teus ulls prendre
i tot mirant-los morir.

Voldria ser la mar de la cala on et banyes,
i el blanc llençol de seda que embolcalla el teu cos.
El mirall que els matins el teu rostre emmiralla,
i fer-te la companya del meu dolç llit d’amor.

Ulls verds de mirada tendra
que no puc aconseguir.
Qui pogués els teus ulls prendre
i tot mirant-los morir.

Qui pogués els teus ulls prendre
i tot mirant-los morir.