Vell pescador

Vell pescador que se’n va anar a viure molt lluny del seu mar.
Sentat al sol d’un vell carrer, cantava un vell vals mariner.

Tenia barca, tenia rems, tenia molta força a les mans
per anar a pescar amb il.lusió i veure el sol sortir a l’horitzó.

I, tot de cop, se li acostà un infant.
Digues-me tu, que hi has estat:
Com és aquell teu mar?

El mar és bo, el mar és blau.
El mar és calma i és temporal.
El mar és bo, el mar és blau.
El mar és calma i és temporal.

I si Déu vol, petit infant, un jorn hi tornaré.
Menjant la pols d’un vell camí, sempre mirant a l’est.
Mirant el blau on vaig passar tants anys.
M’enyoraré o ploraré o potser cantaré:

El mar és bo, el mar és blau.
El mar és calma i és temporal.
El mar és bo, el mar és blau.
El mar és calma i és temporal.

El mar és bo, el mar és blau.
El mar és calma i és temporal.
El mar és bo, el mar és blau.
El mar és calma i és temporal.