El meu avi

El meu avi va anar a Cuba a bordo d'”El Catalán”,
el millor barco de guerra de la flota d’ultramar.
El timoner i el nostramo i catorze mariners
eren nascuts a Calella, eren nascuts a Palafrugell.

Quan “El Catalán” sortia a la mar
els nois de Calella feien un cremat.
Mans a la guitarra, solien cantar, solien cantar:
Visca Catalunya! Visca “El Catalán”!

Arribaren temps de guerres, de perfídies i traïcions
i en el mar de les Antilles retronaren els canons.
Els mariners de Calella i el meu avi enmig de tots
varen morir a coberta, varen morir al peu del canó.

Quan “El Catalán” sortia a la mar,
cridava el meu avi: “Apa, nois, que és tard!”
Però els valents de bordo no varen tornar, no varen tornar.
Tingueren la culpa els americans.

Quan “El Catalán” sortia a la mar
els nois de Calella feien un cremat.
Mans a la guitarra, solien cantar, solien cantar:
Visca Catalunya! Visca “El Catalán”!
Visca Catalunya! Visca “El Catalán”!

El meu avi, el meu avi, el meu avi…