Lletra
El meu avi va anar a Cuba a bordo del “Català”
el millor barco de guerra de la flota d’ultramar.
El timoner i el nostramoi catorze mariners
eren nascuts a Calella, eren nascuts a Palafrugell.
Quan el “Català” sortia a la mar
els nois de Calella feien un cremat
mans a la guitarra solien cantar, solien cantar:
Visca Catalunya! Visca el “Català”!
Arribaren temps de guerres, de perfídies i traïcions
i en el mar de les Antilles retronaren els canons.
Els mariners de Calellai el meu avi enmig de tots
varen morir a coberta, varen morir al peu del canó.
Quan el “Català” sortia a la mar cridava el meu avi:
Apa, nois, que és tard!
però els valents de bordo no varen tornar, no varen tornar.
Tingueren la culpa els americans.
Quan el “Català” sortia a la mar
els nois de Calella feien un cremat.
Mans a la guitarra solien cantar, solien cantar:
Visca Catalunya! Visca el “Català”!
Visca Catalunya! Visca el “Català”!
