Tamariu

De l’horitzó la ratlla ben traçada,
ja la teranyina daurada pel sol romp,
que en terra és fosc, que encara és matinada,
però a les Coves d’en Gispert ja hi neix el sol.

Va a poc a poc, avança carregada,
les gavines la segueixen amb gran vol.
La mar està molt quieta i és gelada,
l’aire marí ens promet un dia bo.

De la platja l’he vist arribar
i en silenci d’un matí d’estiu
he sentit els mariners cantar
una havanera a Tamariu.

Quan neix el sol a Tamariu
de l’iris va prenent els colors,
la gavina deixa son niu
i la mimosa obre ses flors.

La mar les roques va besant,
el cor somnia un cant joliu,
és aquell cant que surt del mar.
Que n’ets de bella, Tamariu!

De la platja l’he vist arribar
i en silenci d’un matí d’estiu
he sentit els mariners cantar
una havanera a Tamariu.

Quan neix el sol a Tamariu
de l’iris va prenent els colors,
la gavina deixa son niu
i la mimosa obre ses flors.

La mar les roques va besant,
el cor somnia un cant joliu,
és aquell cant que surt del mar.
Que n’ets de bella, Tamariu!

La mar les roques va besant,
el cor somnia un cant joliu,
és aquell cant que surt del mar.
Que n’ets de bella, Tamariu!