Tamariu

De l’horitzó la ratlla ben traçada,
ja la teranyina daurada pel sol romp,
que en terra és fosc, que encara és matinada,
però a les Coves d’en Gispert ja hi neix el sol.

Va a poc a poc, avança carregada,
les gavines la segueixen amb gran vol,
la mar està molt quieta i és gelada,
l’aire marí ens promet un dia bo.

A la platja l’he vist arribar
i al silenci del matí d’estiu
he sentit els mariners cantar
una havanera a Tamariu.

Quan neix el sol a Tamariu
de l’Iris va prenen els colors,
la gavina deixa són niu
i la mimosa obre ses flors.

La mar les roques va besant,
el cor somnia un cant joliu,
és aquell cant que surt del mar:
que n’ets de bella Tamariu!