El peix enamorat

Aniré a visitar els crancs,
passaré per casa del lluç,
i a la tarda i tota la nit
nedaré lleuger dels rocs a l’avenc.

Adeu, algues de vellut, corrents templades.
Adeu, clarors trencadisses, adeu bressol. Adeu, bressol, adeu.

No viuré més aquí, em falta l’aire.
Me’n vaig prop del sol i la terra.
Les espines em travessen les escates
i els ulls i els dits em creixen i em puja el pols.

Aniré a visitar els crancs,
passaré per casa del lluç,
i a la tarda i tota la nit
nedaré lleuger dels rocs a l’avenc.

Pocs dies plega el sol que el vell no canti;
les ones vora la platja us ho diran,
si bé escolteu el so.

Diu tan dolces raons de sal i escuma
que prem les entranyes de l’aigua.
I un gran peix malferit per l’enyorança
s’atansa dins la terra i se’n fuig del mar.

Aniré a visitar els crancs,
passaré per casa del lluç,
i a la tarda i tota la nit
nedaré lleuger dels rocs a l’avenc.
I a la tarda i tota la nit
nedaré lleuger dels rocs a l’avenc.
I a la tarda i tota la nit
nedaré lleuger dels rocs a l’avenc.