Els degotalls

Esplai del cor, que es filtra dins del pensament,
i els ulls no es cansen de mirar les crestes de la serra ingent
del nostre Montserrat.

En el lloc més bonic, la Verge Bruna des del cel hi va baixar per fer son paradís.

Hi ha un bell camí que, entre les roques passant,
porta l’encisat pelegrí fins a la roca dels Degotalls. Roca dels Degotalls.

Llur imatge porta al meu cor que sospira el dolç record
del meu pare, que ja els cims d’eixa Muntanya mai més no veurà.

Recordo que sempre, ja de ben petit, amb sos braços m’aixecava
per besar la Mare dins de son cambril i per això l’estimo així.

Fes, oh, Verge de Montserrat, que aquest record no es borri mai.
I als teus peus un jorn el Virolai ell i jo et puguem cantar.

Arran del cel, cercat de roca al seu entorn, i entre rebrots de flors i talls,
al cim i dintre Montserrat s’hi troba Els Degotalls.

Bell parany, dolç racó, recinte i lloc sagrat que emplena el cor d’amor,
s’hi resa amb devoció.

Des dalt dels cims i entre roques i rocalls, a sa bellesa li fa ofrena,
fent regalims, Els Degotalls.

A la verge de Montserrat pel nostre amor l’hi hem resat.
Tot pregant amb sentiment que uneixi nostres cors més fortament.

Oh, dolça estimada, nina del meu cor: jo sóc feliç al teu entorn.
Nostra estimació és més forta i nostre amor
et deleitarà aquell jorn encisador.

Recordarem de Montserrat les belles roques, brots i talls.
No oblidant el seu encant amat, ni l’encís d’Els Degotalls. Dels Degotalls.