Lola, la tavernera

Ja de negra nit, buscant aixopluc, entra a la taverna.
El vent i la pluja van malmenant dies de tardor.
Mariner jove, tibat i fort, amb fulard negre lligat al coll,
alt, roda-soques, perdonavides i adulador.

-Corre, Lola, posa’m un got de vi i et cantaré una cançó!

I mentre li canta una havanera amb la guitarra,
ella mou el cul, balanceja els pits, xiscla una rialla!
I mirant coqueta, pica l’ullet al noi de Calella,
gronxolant el cos, marcant el compàs d’aquella havanera.

-El teu cos m’encén, el teu cos em pot, mulateta bella!
Jo t’estimaré fins la fi del temps si tu vols ser meva!-
I la bella Lola llança el davantal.
Mans a la cintura, balla amb soltura pel seu amant!

I, com cada vespre, la tavernera encisadora
espera el galant que com cada nit l’ha d’enamorar.
Amb la guitarra i un got de vi cantarà alegre tota la nit
cançons de Cuba, cants de mulates i blau marí.

-Corre, Lola, posa’m un got de vi i et canto tota la nit!

I mentre li canta una havanera amb la guitarra
ella mou el cul, balanceja els pits, xiscla una rialla.
I mirant coqueta, pica l’ullet al noi de Calella,
gronxolant el cos, marcant el compàs d’aquella havanera.

-El teu cos m’encén, el teu cos em pot, mulateta bella!
Jo t’estimaré fins la fi del temps si tu vols ser meva!-
I la bella Lola llança el davantal.
Mans a la cintura, balla amb soltura pel seu amant!
Mans a la cintura, balla amb soltura pel seu amant!