Lletra
Jo tenia una caseta vora el mar
jo tenia un jardí florit i un cel de pau
jo tenia una barca
i unes xarxes a la platja
i una dolça matinada al despertar.
Quan vingueren gent de fora, gent del nord,
gent estranya que jugaven amb l’amor,
jo vaig perdre s’alegria
i la pau de cada dia
i la cala que era el meu món.
Ara hi penso dia i nit
en el meu jardí florit
i en la mare que esperava el meu retorn
i en la platja solitària
quan el so d’una guitarra
li portava una cançó.
Fins l’aroma dels meus pins
i les flors del meu jardí
tot ho tinc jugat i tot ho tinc perdut.
Ja no em queda ni la vela
de la barca marinera
ni la cala que era el meu món…
El meu món…
El meu món…
