Mariner de terra endins

Vaig conèixer un vell pastor
que ses ovelles menava.
Cada jorn, de sol a sol,
amb sa flauta acompanyat,
eixa tonada cantava, eixa tonada cantava:

Com serà el mar? Serà blau i gran com diuen?
Serà veritat que de nit és com la plata?
Tothom qui el veu es queda ple d’enyorança.
Digue’m tu, sol, que véns d’una altra contrada:
has vist el mar?

Tota la vida he viscut
aquí, del pla a la muntanya.
I fer diners no he pogut
per veure la costa llunyana.
Sé que hi ha un Mediterrà
que en té l’encís de donzella.
Sé que hi ha barcos de vela,
sé qui ha mar a Calella.
On les ones van i venen
al compàs de l’havanera.

Com serà el mar? Serà blau i gran com diuen?
Serà veritat que de nit és com la plata?
Tothom qui el veu es queda ple d’enyorança.
Digue’m tu, sol, que véns d’una altra contrada:
has vist el mar?

Tota la vida he viscut
aquí, del pla a la muntanya.
I fer diners no he pogut
per veure la costa llunyana.
Sé que hi ha un Mediterrà
que en té l’encís de donzella.
Sé que hi ha barcos de vela,
sé qui ha mar a Calella.
On les ones van i venen
al compàs de l’havanera.