Lletra
Vaig conèixer un vell pastor
que ses ovelles menava;
cada jorn de sol a sol,
amb sa flauta acompanyant,
eixa tonada cantava, eixa tonada cantava:
Com serà el mar?
Serà blau i gran com diuen?
Serà veritat
que de nit és com la plata?
Tothom qui el veu
es queda ple d’enyorança…
Digue’m tu, sol,
que véns d’una altra contrada:
has vist el mar?
Tota ma vida he viscut
aquí, del pla a la muntanya.
I fer diners no he pogut
per veure la costa llunyana.
Sé que hi ha un Mediterrà
que en té l’encís de donzella.
Sé que hi ha barcos de vela,
sé qui ha mar a Calella,
on les ones van i vénen,
al compàs de l’havanera.
Com serà el mar?
Serà blau i gran com diuen?
Serà veritat
que de nit és com la plata?
Tothom qui el veu
es queda ple d’enyorança…
Digue’m tu, sol,
que véns d’una altra contrada:
has vist el mar?
Tota ma vida he viscut
aquí, del pla a la muntanya.
I fer diners no he pogut
per veure la costa llunyana.
Sé que hi ha un Mediterrà
que en té l’encís de donzella.
Sé que hi ha barcos de vela,
sé qui ha mar a Calella,
on les ones van i vénen,
al compàs de l’havanera.
Però jo mai no he vist el mar.
