Lletra
Des de l’espigó, el cor amatent
teixia trajectes infinits per un mar de temps.
Bevia records d’amors defallits
i onades immenses de tresors guardats dins el pit.
Nedava entre rojos coralls
i en platges escollides a l’atzar.
Traçava camins amb els peus
que l’aigua esborrava rere seu.
Des de l’espigó, el cor navegant
frisava per ser un plec del llençol d’aquell desert blau.
Cantar als horitzons, gronxar-se a les nits,
llepar-se la sal clavada al cos i l’aigua dels dits.
Nedava entre rojos coralls
i en platges escollides a l’atzar.
Traçava camins amb els peus
que l’aigua esborrava rere seu.
Des de l’espigó, la brúixola al cor
agafa embranzida i amb un salt se’n va fins al fons.
agafa embranzida i amb un salt se’n va fins al fons.
agafa embranzida i amb un salt se’n va fins al fons.
